El 42.404 és el número amb què havien marcat el pres Gabriel Molins i Puigdollers al penal de Sant Llorenç de Maroni, a la Guaiana Francesa, on arriba condemnat a treballs forçats després d'un tortuós recorregut per les presons de França per haver estat condemnat com a espia d'Alemanya durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). L'aventura de la seva estada en un penal on no és més que un número, immers en un clima asfixiant i malsà, la seva fugida èpica travessant la selva, la supervivència accidentada a la Guaiana Holandesa primer i a Nova Orleans després, constitueixen el cos d'aquesta narració de vegades corprenedora i sempre sorprenent.
Tot havia començat amb un acte d'insubmissió a l'exèrcit d'Espanya, per no haver volgut anar a la guerra. També hi explica els seus set anys de rondar per França i Alemanya i un Consell de Guerra sumaríssim, d'on en surt condemnat a mort.
Memòries d'un Papillon català, el 42.404 ens arriba, un segle després, com a document singular que evoca el record d'uns fets i un personatge i el lliura a la societat on va néixer.
