Al llarg del segle XX, la major part dels països desenvolupats van experimentar canvis notables en els seus mercats de treball. Els reptes de la desocupació i els canvis en la composició de l'oferta i la demanda de treball estan darrere els fonaments de les diferents polítiques d'ocupació que han practicat les administracions públiques. Aquests canvis s'han intensificat amb una sèrie de fenòmens com la participació més gran de la dona en el mercat de treball, l'augment de la qualificació mitjana dels treballadors, la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l'envelliment de la població i la creixent rellevància que pren la immigració en la dinamització de l'oferta de treball. En aquest context és obvi que les polítiques d'ocupació tenen un paper cada vegada més important dins del conjunt de la política econòmica practicada arreu. Partint del que ens diu la teoria econòmica, es tracta la relació entre política econòmica i ocupació, per tal de desenvolupar posteriorment les diferents teories entorn de l'equilibri (o desequilibri) en el mercat de treball. Es desenvolupen els continguts referents als dos tipus de polítiques d'ocupació que es practiquen en l'actualitat: les polítiques actives i les polítiques passives. S'analitza el rol de la formació al llarg de la vida entesa com un aprenentatge permanent. Finalment, es té en compte els problemes en la mesura de l'ocupació i la desocupació a partir dels avantatges i inconvenients de les diferents fonts estadístiques que ofereixen aquesta informació.
