• RETORN (CATALÁN)

    CASAJUANA, CARLES Columna CAT Ref. 9999903203636 Articulo 0,00 €
    Ver otros productos de la misma colección Ver otros productos del mismo autor
    Barcelona, 1970. A les acaballes del franquisme, la ciutat no té res a veure amb les primeres dècades del segle: revoltes universitàries, alliberament sexual, repressió policial i una cultura compromesa amb la lluita contra la dictadura. Josep Carner torna de l?exili amb la memòria devastada després...
    Ancho: 150 cm Largo: 230 cm Peso: 332 gr
    Disponible
    12,00 € 9,60 € 20%
  • Descripción

    • ISBN / Ref. Smile Books : 9788466422888 / 7079
    • Encuadernación : Tapa Blanda
    • Estado Conservación : En muy buen estado
    • Fecha Edición : 01/09/2017
    • Año Edición : 2017
    • Idioma : Catalán
    • Autores : CASAJUANA, CARLES
    • Número Páginas : 288
    • Colección : CLÀSSICA
    • Número Colección : 1151
    Barcelona, 1970. A les acaballes del franquisme, la ciutat no té res a veure amb les primeres dècades del segle: revoltes universitàries, alliberament sexual, repressió policial i una cultura compromesa amb la lluita contra la dictadura. Josep Carner torna de l?exili amb la memòria devastada després de més de trenta anys d?absència. A Lluís Miralles li encarreguen que acompanyi i ajudi el poeta durant la seva estada a Barcelona. 

    El retorn de l?exiliat és una concessió innecessària al règim? A poc a poc, la presència de Carner esdevé incòmoda. Miralles, que n?és un testimoni inusitat, aprofi ta l?encàrrec per gaudir d?unes setmanes de llibertat fora de casa i per viure una intensa relació amorosa. 

    Entre els cercles culturals que acullen Carner i les tribulacions dels estudiants amics de Miralles, Casajuana construeix un retaule deliciós i nostàlgic sobre el paper de l?escriptor, els estralls de la vellesa, el pes de l?exili i la impossibilitat del retorn.


    Deia que Carner era víctima d?un malentès: com que la seva obra, en particular abans de la guerra, era una celebració de la vida, molta gent el considerava un poeta benigne i bon vivant, una mena de bohemi ben vestit i ben planxat feliçment ignorant del costat obscur de la condició humana, un poeta que havia vingut al món a passar l?estiu. Però al costat d?aquell Carner assolellat i rialler tan conegut n?hi havia un altre més complex, més profund, que molts crítics tendien a no veure perquè els obligava a replantejar-se tot el que havien escrit sobre ell. Aquell era el Carner que a ell li agradava més, sobretot el Carner rosegat per l?enyorança, el supervivent d?un cant remot dels anys de maduresa a l?exili.

Utilizamos cookies propias y de terceros para realizar análisis de uso y de medición de nuestra web. Al continuar con la navegación entendemos que se acepta nuestra política de cookies

Acepto